“Per al ple reconeixement dels decrets del Concili Vaticà II”

L’aixecament papal de l'excomunió dels bisbes de la Societat de St. Pius X significa la recepció a la plena comunió amb la Seu de Roma, d’aquells que s'han oposat sistemàticament a les reformes del Concili Vaticà II.

Pel que fa a les declaracions antisemites i la negació de la persecució nazi dels jueus fetes pel Bisbe Richard Williamson i els seus seguidors, compartim la indignació dels nostres germans i germanes jueus. A més, manifestem que l'actitud de la SSPX envers el judaisme no correspon a la manera d’entendre del Concili i al compromís del diàleg judeo-cristià. Donem el nostre recolzament a les recents declaracions de bisbes, Conferències Episcopals i altres organismes, arreu del món, sobre aquesta qüestió.

Creiem que la coincidència en el temps entre la cancel•lació de l'excomunió  i el 50è aniversari de l’anunci de la convocatòria del Concili Vaticà II fet pel papa Joan XXIII, dóna una clara indicació de la direcció que el present papat desitja prendre. Notem un desig de retornar a l’Església anterior al Vaticà II amb la seva por a l'obertura a la inspiració de l'Esperit, a la incapacitat de desxifrar els “signes dels temps” i la temença davant els valors de les institucions democràtiques.

Estem molt preocupats que aquest acte de rehabilitació pugui ser l’anunci d’una marxa enrere que comporti el rebuig de l’esperit i de la lletra d’importants documents del Concili Vaticà II, com per exemple, el decret sobre ecumenisme "Unitatis Redintegratio", la declaració sobre religions no cristianes "Nostra Aetate", la declaració sobre llibertat religiosa "Dignitatis Humanae" i la constitució pastoral sobre l'església en el món contemporani, "Gaudium et Spes". Tot i que no és possible de preveure actualment quines conseqüències se’n podrien derivar per la credibilitat de l'Església catòlica romana, pensem que, probablement, caldria pagar un preu massa alt!

Tanmateix pensem que és especialment ultratjant que el Vaticà reprengui l’obertura vers un moviment tradicionalista cismàtic sense la imposició de cap mena de condició, encara que se’ns vulgui presentar com un gest que ajudarà la unificació de l'Església. El juny de 2008, amb motiu del 20è aniversari de l'excomunió de Lefebvre, la SSPX va rebutjar la invitació de la Santa Seu d’avançar cap a una reconciliació teològica. De la mateixa manera, la fraternitat desestimava la invitació de signar una declaració de cinc punts que contenien condicions per la seva reintegració a l'Església Romana.

Un retorn a la plena comunió amb l'Església Catòlica només pot ser possible si els documents i ensenyaments del Concili Vaticà II s'accepten plenament sense reserves, tal com demana el motu proprio "Summorum Pontificum" en referència al tema del ritu Tridentí.

L'Església de Roma, percebuda com la “Barca de Pere”, queda perillosament escorada mentre el Vaticà:

·    només rehabilita “l'ovella perduda” del costat tradicionalista de l'Església, i no fa cap oferta similar a uns altres catòlics excomunicats o marginats
·    persisteix en la prohibició d’ensenyament als teòlegs i teòlogues progressistes
·    rebutja dialogar amb tots els moviments de l'Església

Essen, 28 de gener de 2009


Som Església-Catalunya, 18 de febrer de 2009
(Text original del Prof. Dr. Norbert Scholl, Wilhelmsfeld-Alemanya)

Versió catalana de Francesc Bragulat

> Lista de los autores originales que han suscrito la Petición